On dimonis ho penges això ?

En/na Pere Manubens Bertran ha escrit:
Assumpte: mentidetes

Hola Santi.
Ahir pensava –els fotógrafs també mentim— que havia fet una foto que mai l’havia feta ningú.
I com que no vaig poder fer-la, la vaig inventar.
I cada vegada que la miro, m’agrada més !

———————

De: Santi Pau. Enviado el: miércoles, 16 de noviembre de 2005 13:55. Para: Pere Manubens Bertran
Asunto: Re: mentidetes

Molt bé !
Però on dimonis ho penges això ?

———————

Assumpte: mentidetes
Data: Wed, 16 Nov 2005 16:31:56 +0100. De: Pere Manubens Bertran. A: Santi Pau

Ho penjo al meu cap, o al meu cor... són les fotos que cada dia veig i que no he pogut fer o no podré fer mai, i, a vegades, al explicar les fotos, explico coses que, o bé han passat en un altre moment, o bé han passat, però que no eren. Això, o que potser no han passat però les he sentides.

———————

Bandeja de entrada. MSN - Más Útil Cada Día. Página principal. Mi MSN. Hotmail. Search. Compras. Messenger. Grupos. Comentarios. Ayuda

Sant Marti

La imatge: un cavaller que dalt d’un cavall alçat, amb l’espasa talla mitja de la seva capa per donar-la a un que passava i no en tenia.

I això ho va fer immediatament, aquest tal Martí.

No s’hi va pensar gens. Entre allò que va veure que calia fer i allò fet no hi va haver temps.
Però això de «fer-immediatament-les-coses» no es fa com si res ja que aquest fer d’aquesta manera (immediatament) implica el convenciment que l’acte que es fa no respon a cap convenció ni a cap reflex mímic.
Allò que es fa és perquè és allò més autèntic que un té.
Per això es fa «immediatament»
(Observem com en aquest «immediatament» que acabem de dir ja hi ha un endarreriment)
Perquè respon als batecs més íntims i més pregons.
Tan se val si el món s’ensorrés.
És això que penso.
És això que vull.
És això que sóc. No vull ser (no en sabria) de cap altra manera.
El Ser que passa per mi és així.
Seria injust... en primer lloc... amb mi mateix. No per res més és l'afecció que tinc a tallar capes.
No, no sóc pas de cap doctrina, jo, no m’atabaleu, ara no tinc temps, que no ho veieu que estic molt ocupat tallant la capa?
Del ser i del temps també en parla un tal Heidegger — de nom Martí

el Ferriol i la balda

La Mercè, una amiga de la parròquia, ja te uns quants néts. El dimarts, tornant amb el cotxe li dèiem amb la Isabel que ens agrada molt l’edat de quan els nens comencen a parlar, per allà l’any i mig o dos anys, i la Mercè ens va fer riure quan ens va explicar com el Ferriol, que deu tenir dos o tres anys, s’havia quedat tancat al lavabo i no podia sortir. La seva mare hi va anar preocupada i, des de fora, va fer esforços per explicar-li com havia d’obrir la balda aquella que se li havia travat. Al final van aconseguir treure’l de allí dins i, quan va arribar el pare del Ferriol, la Mercè li va dir al nen: —Explica-li al pare què ha passat aquest matí! El Ferriol li va dir al pare, ben decidit: —He tancat la mama a fora!

Un descobridor

Un descobridor és un explicitador. Això ho tenien clar els del blog.
Parlar, parlar... la imatge perfecte del transcurs de la vida i la xifra de la substitució cap a alguna cosa posterior al temps

No tots els dies

No tots els dies el món s'ordena a ell mateix en un poema

Els poetes

Els poetes adquireixen humanitat

El proposit

El propòsit de la poesia és fer la vida completa en ella mateixa

Ha de resistir

La poesia ha de resistir a la intel·ligència gairebé amb èxit

L'alegria

La poesia: l'alegria del llenguatge

Pronunciar l'alegria

(Enllaça amb la sèrie que ja coneixeu de l’altra blog)

(D’una entrevista)

Pregunta: — (...) ?
Resposta: — Home, aquestes coses són així. Alegres — de sobte — per elles mateixes. Com tu i jo probablement ho som per al més miserable dels homes (somiu).
Coses alegres — per un moment — que formen part d’un element — el nostre element més just — en el qual pronunciem l’alegria com una paraula nostra.
Així ha estat, efectivament, en més d’un concert.
Ve que sense esforç aquest element arriba, sentim per un moment com si hi hagués una ciència molt gran fora de nosaltres.
Una alegria de ser — no tan sols saber — (somriu).
La voluntat de ser i de ser-ho del tot — la fe
que provoca un somriure, un acord, tot per sorpresa