dimecres, de desembre 28, 2005

l'au del paradís

A CIUDAD SEVA, podeu llegir el conte d'Andersen El Ave Fénix (l'au del paradís), o molts altres contes, d'Andersen o de altres autors. No coneixia Luís López Nieves, que és qui ha fet la pàgina, però he vist que hi ha molt material ben presentat.

diumenge, de desembre 11, 2005

Quan varem viure a Sevilla, una amiga, la Blanca, ja ho deia : A estos andaluces no hay quien les entienda, en un instante pasan de comerse a su hijo a besos a gritarle te voy a matar, te voy a matar!!!!.
Aquí el llenguatge de la passió es així.
Recordo una anècdota a Barcelona de una parella d’andalusos que s’estaven insultant mútuament i, en un moment donat, ell, el seu company de llit li diu: “mal follaa, que eres una mal follaa” incomprensible o grotesc tant difícil com la “fiesta nacional”

DSCN4587

dissabte, de desembre 10, 2005

Hi ha una frase universal a la missa, que sempre m´ha impresionat.
El pa i el vi.
fruit de la terra i el treball de l´home.

dijous, de desembre 08, 2005

La eufòria de la dolça reconeixença.
Vosaltres que sovint parleu de les
Sagrades Escriptures, i jo que ho tinc molt oblidat, reconvenim (tornem sempre tots junts) a un tema crucial –crucial de creuament-
Reconèixer a l’altre, per diferent que sigui.
Quan reconeixes a l’altre, no es sinó i precisament, coneixes a un mateix?.
Les pròpies capacitats en el llegat i misteri de les escriptures?
Tant en Santi com en Mingu tenen plurals pàgines escrites sobre això.
“Mentre els capgrossos es feien granotes, nosaltres ens fèiem amics”.

dimarts, de desembre 06, 2005

salutacions a tothom

nasi dijo...

salutacions a tothom

tinc la fusta per construir un violí i una guitarra
espero que en breu podrem valorar
i fer una crítica
i dir com valorar l'acústica
que ens oferirà aquest nou artil·lugi.

Benvinguts al mal d'oïda !

Nasi

dilluns, de desembre 05, 2005

Fa dies que aquest blog no es mou, no belluga.
Perque no encetar un tema com fa la Maria Carme amb els fórums?
.-Resposta: no es oportú, tot-hom va molt enfeinat!.
Sí, pero pensar es pot pensar entre troç i troç de feina.
Heu pensat en la impotència?
Vull dir, vull dir, vull dir, i no surt res, o al final un renec: Merda!
Ui, i moltes mes coses.
No es la impoténcia un tema de llenguatge?
O es que tot.hom te sempre a ma les paraules adequades?