La eufòria de la dolça reconeixença.
Vosaltres que sovint parleu de les
Sagrades Escriptures, i jo que ho tinc molt oblidat, reconvenim (tornem sempre tots junts) a un tema crucial –crucial de creuament-
Reconèixer a l’altre, per diferent que sigui.
Quan reconeixes a l’altre, no es sinó i precisament, coneixes a un mateix?.
Les pròpies capacitats en el llegat i misteri de les escriptures?
Tant en Santi com en Mingu tenen plurals pàgines escrites sobre això.
“Mentre els capgrossos es feien granotes, nosaltres ens fèiem amics”.