divendres, de novembre 11, 2005

No tots els dies

No tots els dies el món s'ordena a ell mateix en un poema

7 Comments:

Anonymous Anònim said...

es el poeta el que dintre seu posa poesia al desordre dels díes

2:43 p. m.  
Anonymous Anònim said...

Sóc tant desordenada que t'interpreto la idea i em dic, tranquil·la que tens molts dies per posar ordre. Si no és avui serà demà, i és cert que moltes coses es van ordenant, però com la vida és vida perquè hi ha més dies, cada dia de més van apareixent més feines per ordenar.I sino són per obligació, jo conec algú que s'ho munta per canviar cada mes els mobles de lloc, sense que ningú li ho demani.I mira tu, si vol que ens ho exliqui..que jo d'això que us explico al capdevall ningú em mana de que ho faci, no tinc perquè ficar-me amb la gent que necessita reordenar constament l'ordre... ..apa aquí !

jajajajajassss però només per la part del final. Us explico és que he començat seriosament i de sobte se m'ha girat el cervell i m'han vingut ganes de ser entremeliada i de punxar a algú, sense cap ànim d'ofendre, oi que no t'he ofès m.carme ???? O si, es que ara no sé si posar la meva identitat i zbeaifx..asterix

andando que es gerundio

1:22 a. m.  
Blogger Carme said...

oh! i espera que encare no te explicat l'última!:) la setmaneta justa que vaic tenir d'atur em vaig dedicar a posar rodes i piles als mobles,are es una delicia,els canvio de lloc em un mando a distància!enriute'n de l'escalextric!!!!!! :)

8:12 a. m.  
Anonymous Anònim said...

Si. No ho puc suportar. La Mercè també té aquesta "mania". Un dia va canviar de lloc una cadira que tenia darrera la porta i... ja us podeu imaginar el resultat.
Ho fa amb tot: amb els llibres, amb els calaixos, amb les eines, de manera que si un diumenge haig d'ajustar una porta que no tanca, tres quartes parts del temps se l'emporta el rumiar on dimonis poden estar els enformadors o el ribot aquell.

Diu que va bé per l'Alzheimer.

Cada dia, doncs, quan arribo a casa m'enfronto a un món del tot desconegut, per des-cobrir...

5:55 p. m.  
Anonymous Anònim said...

jajajjaja, doncs mira, saps què, tu dedica't a posar ordre a les teves llibreries i no barregis el Quijote de la Mancha amb l'Ulisses de Joyce. Deixa el bricolatge per quan tinguis els llibres ben classificats.

Us recordeu de Truita o ou ferrat ?

I us mola : ordre o desordre ?

7:46 p. m.  
Blogger Carme said...

a mi m'agrada el desordre ordenat!i ordenar-ho i deshordenar-ho jo!

4:06 p. m.  
Anonymous Anònim said...

Molt bé, molt bé però amb tant "ordre-dserodre" ens hem allunyat del tema.

Aqui el tema, des del meu punt de vista, és que de vegades el món ens és donat com un tot molt ben ordenat i nosaltres (jo també) formant-hi part

Al miracle del món ordenat aquest, a que no l'obléssim mai aquest miracle (els "no-tots-els-dies" també) (ja que a partir d'ara ja no podem dir mai més que no en sabem res d'aquest món ordenat) és allò que des del meu punt de vista és el tema

6:29 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home