Quijo, per chiquillo
Avui m'estava cuinant una pasta per dinar, i entra la jefa —es diu Charo, la del «azul reproche»— i em diu:
«—Quijo —per chiquillo— que ezo no ze hace azí, que en cozina er orden de los fastores zí artera er produsto».
I m’ha cuinat la pasta!
Ambdues coses fan un bon dia. Tant la transgresió de la llei matemàtica com el fet que la jefa m’hagi fet el menjar.
No parlàvem un día de lliçons o de mestres ? Aquí teniu, doncs, un «celeste inesperado»
Cordialment vostre, en Pere de la Zahara de los Atunes
«—Quijo —per chiquillo— que ezo no ze hace azí, que en cozina er orden de los fastores zí artera er produsto».
I m’ha cuinat la pasta!
Ambdues coses fan un bon dia. Tant la transgresió de la llei matemàtica com el fet que la jefa m’hagi fet el menjar.
No parlàvem un día de lliçons o de mestres ? Aquí teniu, doncs, un «celeste inesperado»
Cordialment vostre, en Pere de la Zahara de los Atunes
posted by Santi Pau at 10:01 a. m.
1 Comments:
Com que no se fer -encara- una entrada, faig un coment.
Fa anys vaig fer una exposicó de retrats al bar Raval.
El tema era el llenguatge fotografic.
La cosa consistía en una serie de series de retrats (re-tratos) n´era el titol, acompanyats de un text molt subjectiu.
La idea era formar un triangle amb elo que mirava la imatge:
una imatge, una interpretació o intervenció, i el pensament que l´espectador podía tenir sobre el que la imatge l´hi sugerís personalment a éll (acord-desacord amb el contingut del texte).
També, i sobre el tema del temps que un día comentava la Maite, vaig presentar un projecte i fer un esboç, que era, jo estava al café de la Oper, lloc on entra molta gent, i, de cada persona que entrava o sortía, jo feia una foto i, al mateix temps, anava parlant a una cinta magnetofónica, sobre les escenes que passaven.
concepte,
posat en una sala de exposicións, la gent, podría veure les imatges en el temps real que van produirse inclus seguintles per la veu de la cinta, o podría fer la seva composició de un temps diferent mirant de una forma aleatoria.
Aixo es diferent del cinema, en el cinema una imatge o una escena succeeix inexorablement a l´anterior, en fí que en aixó del llenguatge de la foto m´hi vaig passar estones fent tonteríes.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home