L'Ametlla, 25 09 de 2005
En el blog de TOTSELSJARDINSDELMÓN un comment anònim feia referència a la foto de la Tere i la tieta Mercè, i deia que hi havia algú que quan anava a dinar o sopar a casa de les germanes Bertran feia el comentari :”estas florecitas … !!!..,i alguna cosa més.... La Tere, se’n recordarà d’aquesta frase tan bonica, i si vol ens pot desvetllar qui era aquest algú que havia captat la flaire de tant belles floretes.
Tots estarem d’acord en que aquest algú no s’equivocava, quines florecitas !!!. Ostres, quina casualitat que tot preparant la trobada de cosins,del passat 21 de maig a Sant Pau de la Guàrdia, amb el lema tant “currat” de Promesa Infinita, parléssim, els cosins, de que hom ha de tenir cura del seu jardí. També quina casualitat, o millor dit, causalitat quan el cosí més gran de la saga dels quinze, en Santi, en fes d’aquella flor de Nadal un tret de sortida que va posar en marxa tots els motors de la trobada. Una trobada que ningú mai oblidarà.
Doncs parlant de "florecitas", de jardins ben regats, de flors i de flaires, ara ens trobem en una bona ocasió per a tenir un pensament per aquest jardí que un dia la Tere i el Jordi van regar i regar fins a florir tant belles floretes.
La Tere avui en fa 80. I tots els que estem aquí hi som perquè ens agrada compartir junts aquest moment. A vegades la protagonista de la festa és la que vol passar més desapercebuda però ens hem de creure i ho creiem, que nosaltres també som els protagonistes perquè volem participar de la festa tant com ella.
Per això, a continuació en homenatge a ella i a en Jordi ens farem també un regal perquè la Tere no senti el pes de la soledat ni la pressió de les mirades. Nosaltres mirarem més enlaire i ens veurem a tots reunits en el dia del seu aniversari i li recordarem que aquesta no és només la seva festa, sinó la festa de tots.
Aquí va una primera dedicatòria pels creadors d’aquest jardí tant florit de pensaments. El primer ram per tant, l’hem de dedicar als seus creadors. Dos ciclàmens, un de blanc i un altre de vermell són per a ells dos : la Tere i en Jordi: aquí us teniu un a l’altre, ben units per donar color i olor a tots els pensaments que som nosaltres.
El primer pensament és per a la Martina
El segon pensament és per a l’Arnau
El tercer pensament és per a l’Adrià
El quart pensament és per en Pol
El cinquè pensament és per a l’Emma
El sisè pensament és per a en Gerard
El setè pensament és per a en Pere
El vuitè pensament és per a l’Oriol
El novè pensament és per a la Maria Pia
El desè pensament és per al Nasi
El onzè pensament és per a la Montse
El dotzè pensament és per al José
El tretzè pensament és per a la Maite
El catorzè pensament és per al Melcior
El quinzè pensament és per al Josep Maria
El setzè pensament és per a la Sessé
TostsElsPensamentsDelMón et desitgen
TotaLaFelicitatDel Món i et diuen que
T’EstimenMoltDeMolt,Tere.
I això ha estat, és i serà per sempre
Maite
La Jornada. Barcelona, 29 09 de 2005
-Els 2:
-Els 18:
-2 Pensaments:
-16 Pensaments:
Curiositat:
-La Tere, el mateix matí abans de dinar, va anar a la Font del Racó i va agafar aquests bolets, que disposà -amb la seva gràcia habitual-, en la safata adient, com per començar a pintar un quadre...
-16 n'he contat...
-Curiós, si+no:
Tots estarem d’acord en que aquest algú no s’equivocava, quines florecitas !!!. Ostres, quina casualitat que tot preparant la trobada de cosins,del passat 21 de maig a Sant Pau de la Guàrdia, amb el lema tant “currat” de Promesa Infinita, parléssim, els cosins, de que hom ha de tenir cura del seu jardí. També quina casualitat, o millor dit, causalitat quan el cosí més gran de la saga dels quinze, en Santi, en fes d’aquella flor de Nadal un tret de sortida que va posar en marxa tots els motors de la trobada. Una trobada que ningú mai oblidarà.
Doncs parlant de "florecitas", de jardins ben regats, de flors i de flaires, ara ens trobem en una bona ocasió per a tenir un pensament per aquest jardí que un dia la Tere i el Jordi van regar i regar fins a florir tant belles floretes.
La Tere avui en fa 80. I tots els que estem aquí hi som perquè ens agrada compartir junts aquest moment. A vegades la protagonista de la festa és la que vol passar més desapercebuda però ens hem de creure i ho creiem, que nosaltres també som els protagonistes perquè volem participar de la festa tant com ella.
Per això, a continuació en homenatge a ella i a en Jordi ens farem també un regal perquè la Tere no senti el pes de la soledat ni la pressió de les mirades. Nosaltres mirarem més enlaire i ens veurem a tots reunits en el dia del seu aniversari i li recordarem que aquesta no és només la seva festa, sinó la festa de tots.
Aquí va una primera dedicatòria pels creadors d’aquest jardí tant florit de pensaments. El primer ram per tant, l’hem de dedicar als seus creadors. Dos ciclàmens, un de blanc i un altre de vermell són per a ells dos : la Tere i en Jordi: aquí us teniu un a l’altre, ben units per donar color i olor a tots els pensaments que som nosaltres.
El primer pensament és per a la Martina
El segon pensament és per a l’Arnau
El tercer pensament és per a l’Adrià
El quart pensament és per en Pol
El cinquè pensament és per a l’Emma
El sisè pensament és per a en Gerard
El setè pensament és per a en Pere
El vuitè pensament és per a l’Oriol
El novè pensament és per a la Maria Pia
El desè pensament és per al Nasi
El onzè pensament és per a la Montse
El dotzè pensament és per al José
El tretzè pensament és per a la Maite
El catorzè pensament és per al Melcior
El quinzè pensament és per al Josep Maria
El setzè pensament és per a la Sessé
TostsElsPensamentsDelMón et desitgen
TotaLaFelicitatDel Món i et diuen que
T’EstimenMoltDeMolt,Tere.
I això ha estat, és i serà per sempre
Maite
La Jornada. Barcelona, 29 09 de 2005
-Els 2:
-Els 18:
-2 Pensaments:
-16 Pensaments:
Curiositat:
-La Tere, el mateix matí abans de dinar, va anar a la Font del Racó i va agafar aquests bolets, que disposà -amb la seva gràcia habitual-, en la safata adient, com per començar a pintar un quadre...
-16 n'he contat...
-Curiós, si+no:
posted by Santi Pau at 10:58 a. m.
4 Comments:
Només per felicitar-te pel text.
M’han commogut especialment dues coses. La primera és la seva proximitat amb en Pitu. La segona ve de la primera: la commoció pròpia del llenguatge mateix. Fa imaginar la lentitud, la propietat, l’aplom i la grandesa en què eren recitats particularment tots i cada un d’aquests setze «pensaments».
Quan ho he llegit he pensat que vas utilitzar la mateixa tècnica —possiblement sense ni tu saber-ho, però, certament, el teu llenguatge, sí— tècnica, deia, que ja empraven els profetes i que també trobem a Lluc3.
De vegades he pensat que llegit amb veu «gregoriana» tenia poders altament terapèutics, tot i desconèixer la identitat de la majoria dels personatges citats. Veuràs. Llegeixe-ho poc a poc. Escriu sant Lluc:
Jesús va començar el seu ministeri quan tenia uns trenta anys i, segons creien, era fill de Josep, que era fill d'Elí, fill de Matat, fill de Leví, fill de Melquí, fill de Jannai, fill de Josef, fill de Mataties, fill d'Amós, fill de Naüm, fill d'Heslí, fill de Nangai, fill de Màat, fill de Mataties, fill de Semeín, fill de Josec, fill de Jodà, fill de Joanan, fill de Resà, fill de Zorobabel, fill de Salatiel, fill de Nerí, fill de Melquí, fill d'Adí, fill de Cosam, fill d'Elmadam, fill d'Er, fill de Jesús, fill d'Elièzer, fill de Jorim, fill de Matat, fill de Leví, fill de Simeó, fill de Judà, fill de Josef, fill de Jonam, fill d'Eliaquim, fill de Meleà, fill de Mennà, fill de Matatà, fill de Natan, fill de David, fill de Jessè, fill d'Obed, fill de Booz, fill de Salà, fill de Naasson, fill d'Amminadab, fill d'Admín, fill d'Arní, fill d'Hesron, fill de Fares, fill de Judà, fill de Jacob, fill d'Isaac, fill d'Abraham, fill de Tèrah, fill de Nahor, fill de Serug, fill de Ragaú, fill de Fàlec, fill d'Éber, fill de Xèlah, fill de Cainam, fill d'Arfaxad, fill de Sem, fill de Noè, fill de Lèmec, fill de Matusalem, fill d'Henoc, fill de Jèred, fill de Maleleel, fill de Quenan, fill d'Enoix, fill de Set, fill d'Adam, fill de Déu.
Santi
NI QUE M'HA DONGUESIN UN BOLET TINDRIA TANTS PENSAMENTS!
QUINA DELICIA!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Hola, Tía Tere.
Jo no hem majejo gaire be amb aquets temes de les blogs, pero si que voldría dirte alguna cosa en aquest aniversari.
Es molt bonic el comentari de la Mª Carme.....
Extemporáneament, com sempre, jo t´he de dir que t´estic profundament agraït.
Has estat una raó de conçol i recolsament en moments molt puntuals i molt importants, crítics.
I de manera molt "física".
Sospito que mai de la meva vida trobaré la manera de correspondre a aquest deute.
Probablement es impossible.
Peró que sápigues que viatges amb mí.
Felicitat i gracies.
Pere.
—Òndia, ondia... Aquests bolets...!
zwctth
Publica un comentari a l'entrada
<< Home