Revolta
«Ser-en» significa més o menys deixar-se abraçar, impregnar, nodrir i alegrar pel «media» diví i, després, cantar i reflexionar amb reconeixement aquest enllaçament-impregnació-alimentació-alegria considerades com a escena primitiva de l’esdevenir un mateix
S’arriba a la posició de revoltat quan hom cessa de considerar-se el batlle del seu propi ser. Edevé rebel aquell qui tan sols es refereix al seu propi capital i refusa de considerar la seva acció com un treball en el crèdit de l’absolut
La pregunta de la nostra postmodernitat, doncs, és la següent:
—Podem existir en la no-revolta ?
La resposta és:
—Sí. En el servei.
La reintegració en l’U i la capacitat de servei convergeixen
Aquí, servir, significa desplegar-se sota un senyor amb tanta energia i amb tanta entrega com si no hi hagués cap senyor
Qualsevol mínim, aquí, és ministre, qualsevol subjectivitat competent és funcionari de l’absolut
Santi
S’arriba a la posició de revoltat quan hom cessa de considerar-se el batlle del seu propi ser. Edevé rebel aquell qui tan sols es refereix al seu propi capital i refusa de considerar la seva acció com un treball en el crèdit de l’absolut
La pregunta de la nostra postmodernitat, doncs, és la següent:
—Podem existir en la no-revolta ?
La resposta és:
—Sí. En el servei.
La reintegració en l’U i la capacitat de servei convergeixen
Aquí, servir, significa desplegar-se sota un senyor amb tanta energia i amb tanta entrega com si no hi hagués cap senyor
Qualsevol mínim, aquí, és ministre, qualsevol subjectivitat competent és funcionari de l’absolut
Santi
posted by Mingu Manubens Bertran at 9:59 a. m.
3 Comments:
De JoseMaria Escrivà, això:
Esclavitud por esclavitud —si, de todos modos, hemos de servir, pues, admitiéndolo o no, ésa es la condición humana—, nada hay mejor que saberse, por Amor, esclavos de Dios. Porque en ese momento perdemos la situación de esclavos, para convertirnos en amigos, en hijos. Y aquí se manifiesta la diferencia: afrontamos las honestas ocupaciones del mundo con la misma pasión, con el mismo afán que los demás, pero con paz en el fondo del alma; con alegría y serenidad, también en las contradicciones: que no depositamos nuestra confianza en lo que pasa, sino en lo que permanece para siempre, no somos hijos de la esclava, sino de la libre.
¿De dónde nos viene esta libertad? De Cristo, Señor Nuestro. Esta es la libertad con la que El nos ha redimido. Por eso enseña: si el Hijo os alcanza la libertad, seréis verdaderamente libres. Los cristianos no tenemos que pedir prestado a nadie el verdadero sentido de este don, porque la única libertad que salva al hombre es cristiana.
Me gusta hablar de aventura de la libertad, porque así se desenvuelve vuestra vida y la mía. Libremente —como hijos, insisto, no como esclavos—, seguimos el sendero que el Señor ha señalado para cada uno de nosotros. Saboreamos esta soltura de movimientos como un regalo de Dios.
Libremente, sin coacción alguna, porque me da la gana, me decido por Dios. Y me comprometo a servir, a convertir mi existencia en una entrega a los demás, por amor a mi Señor Jesús. Esta libertad me anima a clamar que nada, en la tierra, me separará de la caridad de Cristo.
De Bob Dylan, això:
Might like to wear cotton, might like to wear silk,
Might like to drink whiskey, might like to drink milk,
You might like to eat caviar, you might like to eat bread,
You may be sleeping on the floor, sleeping in a king-sized bed
But you're gonna have to serve somebody, yes indeed
You're gonna have to serve somebody,
Well, it may be the devil or it may be the Lord
But you're gonna have to serve somebody.
Pot agradar-te anar vestit de cotó, pot agradar-te anar vestit de seda,
Pot agradar-te beure Wishky, pot agradar-te veure llet,
Et pot agradar prendre caviar, et pot agradar menjar pa,
Pot ser que dormis a terra, o que dormis en un llit de rei
Però tindràs que servir algú, si, per suposat
Hauràs de servir algú,
Bé, podrà ser el diable o podrà ser el Senyor
Però hauràs de servir algú
No us quedeu en el dubte.. aquest comment li havia enviat jo al Santi, al seu correu. A ell li ha semblat digne de que aparagués aquí. Vale!
Les procedències de les cites son:
1. Homilia "La libertad, don de Dios" al llibre "Amigos de Dios", que és una passada, (podeu llegir-la també a http://www.escrivaobras.org/book/amigos_de_dios/indice)
2. Canço de Bob Dylan "Gotta serve somebody", diria que a l'àlbum "Saved"
Si, Mingu, el Santi te aquestes refotudes coses, a mí m´ha fet plurals putades d´aquest estil, però, ja una vegada em va dir -no es literal- que parlar o escriure a un poieta era molt perillós, i hem va semblar bonic i vaig pensar que entre tots i en tot lo meu tenía plena llibertat, una llibertat d´afecte i d´admiració.
Només que soc molt tímid, i a vegades,em tallo. Pateixo de vergonya.
De totes maneres es molt mes gran el producte i l´agraïment que la timidesa.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home