Pronunciar l'alegria

(Enllaça amb la sèrie que ja coneixeu de l’altra blog)

(D’una entrevista)

Pregunta: — (...) ?
Resposta: — Home, aquestes coses són així. Alegres — de sobte — per elles mateixes. Com tu i jo probablement ho som per al més miserable dels homes (somiu).
Coses alegres — per un moment — que formen part d’un element — el nostre element més just — en el qual pronunciem l’alegria com una paraula nostra.
Així ha estat, efectivament, en més d’un concert.
Ve que sense esforç aquest element arriba, sentim per un moment com si hi hagués una ciència molt gran fora de nosaltres.
Una alegria de ser — no tan sols saber — (somriu).
La voluntat de ser i de ser-ho del tot — la fe
que provoca un somriure, un acord, tot per sorpresa