salutacions a tothom
nasi dijo...
salutacions a tothom
tinc la fusta per construir un violí i una guitarra
espero que en breu podrem valorar
i fer una crítica
i dir com valorar l'acústica
que ens oferirà aquest nou artil·lugi.
Benvinguts al mal d'oïda !
Nasi
salutacions a tothom
tinc la fusta per construir un violí i una guitarra
espero que en breu podrem valorar
i fer una crítica
i dir com valorar l'acústica
que ens oferirà aquest nou artil·lugi.
Benvinguts al mal d'oïda !
Nasi
posted by Santi Pau at 6:40 a. m.
4 Comments:
Utnapistim digué a Gilgamès:
«Per què tens les galtes envellides, l’esguard humilitat, el cor trist, el semblant desdibuixat?
Per què hi ha tanta aflicció en el teu ànim?
Per què sembles un caminant de senders remots?
Perquè tens el rostre amarat d’humitat i de l’ardor del sol i corres sense cap companyia per l’estepa?
Gilgamès li contestà:
«Utnapistim, ¿ com no haig de tenir les galtes envellides, l’esguard humilitat, el cor trist i el semblant desdibuixat ?
Com no hi ha d’haver aflicció en el teu ànim?
Com no haig de caminar per senders remots?
Com no haig de tenir el rostre amarat d’humitat i de l’ardor del sol i córrer sense cap companyia per l’estepa ?
El meu amic, la mula veloç, l’onagre silvestre de les muntanyes, la pantera de l’estepa !
Engidu, la mula veloç, l’onagre silvestre de les muntanyes, la pantera de l’estepa !
Tot ho féiem junts ! Pujàvem a les muntanyes, preniem ciutats, en enfrotàrem al bou celeste, matàrem lleons a les collades de les muntanyes
Al meu amic, a qui estimava sense mesura, que va superar al meu costat totes les dificultats li va arribar el detí del ser humà
I el vaig plorar sis dies i sis nits i no vaig consentir que l’enterressin
Em vaig horroritzar davant la mort, em vaig espantar davant l’aspecte del meu amic i per això vaig correr cap a l’estepa
L’afer del meu amic pesa damunt meu i per això vaig escollir el més remot sender de l’estepa
(Desena taula, IV i V, del poema èpic Gilgamès, el més antic de la nostra civilització on es relata com l’heroi, el buscador inconsolable, ha arribat al confins del món, la meta del seu viatge de dol, i parla amb el seu sabi auxiliador Utanpistim)
(L’agulló de la mort s’experimenta per primer cop en la història com la necessitat d’haver de sobreviure a l’altre més íntim, al germà bessò, al complementador imprescindible. En els seus fonaments, la nostra cultura esdevé l’àmbit de ressonància de la narració de l’amistat heròica)
la necessitat d’haver de sobreviure a l’altre més íntim, al germà bessò, al complementador
Jo hi era allà, amb ell, al costat de l'ordinador, mentre el Nasi escrivia una cosa semblant. En Josep M. també, i ell va escriure les pimeres lletres per engrescar-lo a seguir... Aquell present ja és passat, i jo n'era conscient.........pensava que després d'aquell moment present hi hauria un futur sense ell.Aquell era un instant com els del fotògraf Cartier Bresson, un instant robat al temps.La consciència és la que fa adonar-te de la transcendència de la situació embolcallada d'emoció mentre que la ment la processa.I, juntes les emocions i la ment racional caminen i es donen de la mà. Una sense l'altre no creen coneixement. Per això és tant important la consciència, doncs ens duu cap al coneixement d'un mateix i de l'altre. I, t'agradi o no mai t'enganyes ni enganyes a ningú.......
Per què, Nasi, davant d'una enfermetat com la teva és millor ser conscient ??? i va contentar: doncs perquè : pots respectar molt més als altres...
Penseu amics i amigues amb la consciència i no penseu amb la mala consciència que no és el mateix : la mala consciència és bruta, i perillosa de culpabilitat i perillosa de judici. I qui pot esdevenir jutge de l'altre ??? sense ser jutge de si mateix ??? I encara que siguis jutge de tu mateix, val la pena criminalitzar-se per tonteries que no tenen cap mala intenció de fer mal ????..
ho vaig advertir.....que seguiria atacant amb la consciència......
Gràcies Maite. Pensàvem que no hi eres. Trovàvem a faltar el teu agulló. "Temíem", ja saps, "com un que tem"...
Gràcies pel "respecte" — respecte que ens téns — respecte que ens obliga — molt
Publica un comentari a l'entrada
<< Home