Visita a Vilabertran

(Notes del quadern de camp)

Sortosament portava a la butxaca una gravadora i vaig poder recollir part de l’animada conversa que tenia lloc a la taula del meu costat. Vaig deduir que es tractava d'una tertúlia literària.

Amb una estranya serenor i autenticitat en el to de les paraules, algú s'expressava així

—Recordo que em digué : « Reserva el teu cor pel meu amor ja que l’he concebut com un camp obert, curosament preparat per a rebre’m, i he extès damunt seu un domini fet dels coneixements que de mi has adquirit i he aixecat una casa amb la fe de la teva mirada a l’orient de la qual cada matí teixeixo un sol que no és més que el desig que em tens i la seva llum l’amor amb el que em mires i els estels totes i cadascuna de les visites que ens hem fet sota els quals he desplegat el núvol de la meva meditació, les brises de la meva absolució i la pluja de les meves intervencions. És en aquest camp on he plantat la llavor de la meva veracitat i hi he fet créixer arbres d’obediència. Les seves fulles són la fidelitat i els seus fruits la saviesa vinguda de les converses íntimes que tantes vegades tu i jo hem mantingut. És en aquest camp on he desfermat els rius de les ciències subtils de la meva preeternitat. És en aquest camp, és en el teu cor on he plantat l’amor a la meva certesa » — em va dir, a mi, aquell dia, el poema