Em sembla que algú alguna vegada va escriure això

així, gràcies a la constància i al consol que ens donen les Escriptures, mantenim l'esperança

i més avall també això altre

en virtut de l'amor que ell els té

i he pensat que seria magífic començar el dia amb paraules com aquestes

ah si jo pogués començar el dia així

seria com un que desvetllaria l'aurora

De l’escriptura considerada com una variant de la geografia

« la persona del bastó acaba d’escriure amb el pal, a la sorra de la duna, algunes paraules o, millor dit, com que no conec l’escriptura àrab, allò que veig en la imatge és una grafia feta amb el pal »

Que l’àrab aquell del desert no escribia cap anunci de campanya electoral, això és evident

Que en els límits de l’escriptura — els mateixos límits que endevinem en l’escriptura de David, de Pau o de Joan : escriure en estat d’extrema precarietat, amb la llum d’una candela, amb una «ploma», en un papir, caríssim, dificilíssim d’aconseguir, cada paraula un tresor d’economia

Sentir en aquests límits com la meva ment percep el pas del bastó en la sorra ( en la terra ) de la seva ment, triar ( ser triat ) per les paraules amb extrema cura, les millors, ja que en un no res se les emportarà el vent

La terra del meu ser esgrafiada

No deixa d’estremir pensar coses com aquestes

Escriure a la sorra del meu ser per exemple ell fa tremolar la terra del meu ser quan la mira

¿ Qui ha investit de tanta grandesa l’àrab aquell, qui ha investit els nens aquells de tanta magestat pel sol fet d’assistir a una classe, a les dunes, on s’escribien paraules grans ?

Potser aquestes :

els cabirols van per l'alta muntanya i als roquissars s'hi refugien les fagines