dimarts, de juny 27, 2006

Hola Pedro

Sólo para decirte que te encuentro a faltar

Y también para decirte que el otro dia conocí una gachí que era de un lugar de por ahí de donde tu eres. De Vilabertran, me dijo. Lo conoces?

Le pedí un favor: que me tradujera un poema que hice poco después de tu marcha. El poema, segun su versión, es como sigue.

Cal continuar
i no puc continuar
Cal continuar
quan no puc continuar
Cal dir paraules mentre n’hi hagi,
cal dir-les fins que em trobaran,
fins al moment que em diran—estranya pena,
estranya falta—
cal continuar,
potser ja està fet,
(ja està tot fet)
potser elles ja m’han dit,
i potser ja m’han portat al llindar de la meva història,
davant la porta que s’obre davant la meva història;
m’estranyaria que s’obrís

Ya dirás

Un abrazo

Manué De Las Nubes

dissabte, de juny 17, 2006

avalots a Vilabertran ?

L'altra dia, un de la feina, em va dir que tenia coneguts a Vilabertran

Em va explicar que al darrer ple municipal hi va haver "jaleo"

Sembla ser que el grup de l'oposició va presentar una moció per aprovar la retirada de tots els rètols publicitaris d'una empresa que es dedica a repartir fruita—sobretot taronges per fer suc—als bars i restaurants del poble

Les raons esgrimides per aquest grup són els colapses circulatoris que provoca la lectura de l'eslògan en qüestió

Com si no hi haguessin prou problemes de trànsit amb tot el poble encintat i amb tots els carrers amb el senyal de "cediu el pas" que ara només faltava això !

Concretament, l'altra dia, en una cua d'automòbils que es va formar a l'Stop de l'entrada, hi va haver un munt de vehicles afectats a causa del pas, en sentit contrari, del camió de l'esmentada empresa

Sembla que un conductor, en llegir la frase en el camió, va frenar en sec i el xoc fou en cadena

També, aquesta frase, provoca greus problemes laborals ja que a tot el poble, tots estan pendents de l'arribada del camió en qüestió, i quan és l'hora, tothom s'alça de les taules de treball per anar a fer el tafaner

No es pot tolerar, senyor alcalde, una provocació d'aquest tipus. Creiem que l'ajuntament, per unanimitat, ha de prohibir terminantment l'ús d'aquesta frase

La frase que diu «Suc de veritat» ha de quedar absolutament prohibida pels carrers de Vilabertran

La vila no és cap escola de filosofia, senyor alcalde, i allò que planteja la frase és prou gros com per paralitzar a qualsevol. Com si no en tinguéssim prou amb la paraula i el concepte de "veritat" que ara algú parli del suc d'aquesta veritat, no només perquè fa pensar que la veritat pot ser una cosa a mà o a l'abast de tothom, sinó perquè, a més, té suc i que aquest suc el podem beure i ens pot alimentar !

Això és massa, senyor alcalde, això és massa, que no som de pedra !