dimarts, de juny 27, 2006

Hola Pedro

Sólo para decirte que te encuentro a faltar

Y también para decirte que el otro dia conocí una gachí que era de un lugar de por ahí de donde tu eres. De Vilabertran, me dijo. Lo conoces?

Le pedí un favor: que me tradujera un poema que hice poco después de tu marcha. El poema, segun su versión, es como sigue.

Cal continuar
i no puc continuar
Cal continuar
quan no puc continuar
Cal dir paraules mentre n’hi hagi,
cal dir-les fins que em trobaran,
fins al moment que em diran—estranya pena,
estranya falta—
cal continuar,
potser ja està fet,
(ja està tot fet)
potser elles ja m’han dit,
i potser ja m’han portat al llindar de la meva història,
davant la porta que s’obre davant la meva història;
m’estranyaria que s’obrís

Ya dirás

Un abrazo

Manué De Las Nubes

3 Comments:

Blogger Mingu Manubens Bertran said...

-
Que a un el trobin al faltar deu ser una de les primeres necessitats vitals, oi? Hi ha qui sap tenir el detall d'esperar que arribi aquell qui espera abans no es posa a menjar, com si posés abans allò que "troba a faltar" que el mateix menjar..

"Que ningú privi de la seva presència als altres"

Els cristians de la primera època ho deien així de senzillament en un document -Didascàlia dels Apòstols, del segle III- parlant justament d'un àpat..

Aquest "cal dir-les fins que em trobaran" fa present l'altre que dóna sentit a la paraula; la paraula de fora i la paraula de dins

12:28 p. m.  
Anonymous Anònim said...

Quan és sant Pere ?

1:26 p. m.  
Anonymous Anònim said...

"Que a un el trobin a faltar..."
Sí, es un enorme motor, un principal estímul, tant, que hom ha de aprendre a trobarse a faltar a si mateix per tirar endevant.
Jo, realment, físicament, us trobo a faltar.

1:49 a. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home