RàdioBertran en emissió de proves

Emetem en període de proves i ho fem encetant el programa "Els poemes sol·licitats i/o dedicats"

Comencem: A Pedro esperando sea de su agrado deseando sirva de aclaración al poema del Beatus Illes. Allá va:


Sobre les temptacions del poema

El poema és un compendi de normes lògiques, ètiques i estètiques. A mans de cada poema n’arriben tan sols unes quantes. No totes. Amb elles treballa

Aquestes normes per a ell són santes perquè no només són expressió d’elles mateixes sinó que ho són d’una realitat racional de valor superior

Així és com el poema esdevé la consciència normal de la «veritat»—o de la bellesa o de la bondat— experimentada, però, d’una manera vivencial i com a realitat transcendent. La poesia és vida transcendent

En el seu dictum el poema actua amb religió—no per religió—i per això sempre li és donat de recordar on i tan sols on es retroba amb ell mateix ja que suporta—recordem-ho—una gran indigència, la gran necessitat de paraules que té el poema per a sobreviure

I en fa, d’aquesta necessitat, un plaer. Li són molt agradables aquestes seves reiterades reclamacions i abelliments des de la necessitat, perquè la fam i la set són dolors i també poden matar com la febre

La delícia de la paraula la crida la calamitat

I quan el poema ve de la molèstia de la necessitat cap al descans del sadollament en aquest mateix pas ja li és donat de caure en l’excés, puix que aquest trànsit és un plaer i esdevé, aquest plaer, allò mateix de què es tracta i tan sols hi ha un lloc de pas: aquell per on la necessitat l’obliga a passar

Aquesta necessitat porta aparellada una delectança que en tot moment tendeix a avançar-se-li

El temor, la voluptat i l’amor que hi ha en aquesta delectança són coses que atorguen al poema grans possibilitats de coneixement