Portal de l'Àngel
Al portal de l'Àngel—cantonada amb Cucurulla—hi ha un rètol que diu:
EN TRANCE
Em pregunto què li va fer va deixar, a qui això va retolar, aquesta quasi imperceptible mica més d'espai entre la ena i la te que fa que no hi hagi manera que llegeixi el mot anglès
És clar que pot ser, tan sols, un efecte visual meu, condicionat pel pensament que tinc, cada vegada que hi passo per davant, de DuesDeNosaltres que, elles sí que són en el tràngol, elles sí que la ballen, elles sí que, de totes passades, senten el constrenyiment del trànsit del compte enrrera dels dies que falten per marxar i encara no tenen fetes les maletes
EN TRANCE
Em pregunto què li va fer va deixar, a qui això va retolar, aquesta quasi imperceptible mica més d'espai entre la ena i la te que fa que no hi hagi manera que llegeixi el mot anglès
És clar que pot ser, tan sols, un efecte visual meu, condicionat pel pensament que tinc, cada vegada que hi passo per davant, de DuesDeNosaltres que, elles sí que són en el tràngol, elles sí que la ballen, elles sí que, de totes passades, senten el constrenyiment del trànsit del compte enrrera dels dies que falten per marxar i encara no tenen fetes les maletes
posted by Santi Pau at 8:42 a. m.
5 Comments:
Imagineu a cada una d´aquestes dues de nosaltres fent la maleta?
Aqui si que tambe el tema seria el llenguatge !
JAjajajjajja... quins nervis, la maleta és difícil fer-la si abans no posem ordre al ral·lentitzat malatís de cap. I aquest, no està EN TRANCE....el "trànsit del compte enrera" es converteix en una operació d'imaginar lo inimaginable. Em poc passo, aquesta és la consigna, allà hi ha de tot... i miro l'armari i el veig ple..i penso que triar és una de les coses més difícils. I per més que ens ho pensem bé, ens equivoquem. En tot allò de la vida -fins i tot fent la maleta, també- que és triar, decidir li precedeix, el : equivocar, errar, Jugar-se-la, en una paraula.I tens por i dubtes i penses en hipòtesis retrospectives : què hagués passat si en comptes de de dir SÍ, hagués dit NO. Hauria sigut més feliç? o més infeliç ? ......camins, aquests que no van enlloc -aningunaparte- perquè cal oblidar el mot : EQUIVOCAR-SE pels mots : ERA ALLÒ QUE EN AQUELL MOMENT PODIA FER I VA SER AIXÍ PERQUÈ HAVIA D'APRENDRE UNA LLIÇÓ.
Gràcies per a pensar amb el trance del viatge de les dues que som. Ja estem EN TRANCE. HUMMMMMMMMM !!!
Vols dir que potser fas la maleta per deu dies i despres vas i t´hi quedas, com d´altres a Zahara?
A lo tonto lo tonto, passen els mesos...
"aquesta mica més d´espai", curiosa la reflexiò de que entrance sigui tambe en trance.
El gest d´entrar a lo desconegut o a lo conegut, obeeix, suposa un "trance"?
Qué bonic es el llenguatge !
Jo faig o faré o huviera o huviese sido hecho motxilla de supervivència a igual que aquells temps de Daines, tan com puc!
Això si el panet de Viena amb mantega i sucre no i faltava pas per l’esmorzar!
Publica un comentari a l'entrada
<< Home