Quan varem viure a Sevilla, una amiga, la Blanca, ja ho deia : A estos andaluces no hay quien les entienda, en un instante pasan de comerse a su hijo a besos a gritarle te voy a matar, te voy a matar!!!!.
Aquí el llenguatge de la passió es així.
Recordo una anècdota a Barcelona de una parella d’andalusos que s’estaven insultant mútuament i, en un moment donat, ell, el seu company de llit li diu: “mal follaa, que eres una mal follaa” incomprensible o grotesc tant difícil com la “fiesta nacional”