Poema del dia: "no m´esforço en contestar" (Santi "dixit")
Jo tenía por de que el verb fos incorrecte, que ja no existis substituït per res-pondere (posar alguna cosa) o algun altre.
Con-testar -filología barata- ve de posar en comunicació dues "testas"-caps- -pensamets- i, o be no fa falta l´esforç perque ja s´está "con" o perque es con-fia en que hi haurá un moment per l´esforç.
De totes maneres, un poema.
Jo tenía por de que el verb fos incorrecte, que ja no existis substituït per res-pondere (posar alguna cosa) o algun altre.
Con-testar -filología barata- ve de posar en comunicació dues "testas"-caps- -pensamets- i, o be no fa falta l´esforç perque ja s´está "con" o perque es con-fia en que hi haurá un moment per l´esforç.
De totes maneres, un poema.
posted by Pere Manubens at 3:17 p. m.
4 Comments:
Posar -poner- potser posar a lloc, ponderare- també es posar a lloc.
Jo penso que en Santi ha de trobar el moment per contestar i si no ho fa és perquè no vol o no pot.............no sempre tens ganes de contestar perquè ja en tens prou amb saber-ho tot...o perquè no saps què dir....Recordo a la meva germana Montse, a vegades -moltes-quan li fas una pregunta no contesta...sembla que no hi senti...Hi sent que de sorda no n'és.....i li dius : tia, que no respons ??? i contesta : és que no sí no sé que opino per què respondre ??? Però tothom saps que en les normes de la cortesia hom ha de contestar....encara qui sigui per dir : NO SÉ QUÈ DIR !!
Petons....ei que us amenaço a una entrada sobre anècdotes de la comunicació gestual ....... I si voleu començar, apa-li, em fareu feliç !!!!
Petonasssos de pallasssosss
Molt bé ! Sí senyor ! Que tothom faci poemes !
Els homes sense poema són homes sense esguard. S’abandonen a allò que apareix directament i que, així mateix, de nou desapareix directament. Estan a mercè de l’escolar-se i de l’ocultar-se. Beuen desmesuradament
Aquesta aigua no es deixa contenir en cap recipient perquè és el pur escolar-se mateix. No coneix la cura, no troba alberg, no està, no roman
Són els descurosos que se senten satisfets amb la irreflexió que s’ha sostret a tota reivindicació del poema
Aquests descurosos són aquells que s’alegren d’haver deixat enrera la cura de pertànyer a un poble de poetes i pensadors
Sí, jo també ho crec, sense poesia no hi ha pòsit, no hi ha identitat, ets un vagabund, errant que busca entre els containers alguna cosa per a menjar i no és Nadal cada dia
Publica un comentari a l'entrada
<< Home