L'estel resplendent del matí
Quan, cap a les cinc, em poso en camí cap a Segur, tot es fosc. Fosc el cap... d'acabar de llevar-me. Fosc el cafè amb llet. Fosc el cotxe... si s'engega. Fosc el carrer de Casp... fins que enfilo el Passeig de Sant Joan: per damunt de l'Arc de Triomf apareix sempre nou, amb una evidència que tomba, allà dalt, una mica cap a l'esquerra, Venus, l'estel, l'encarregat d'aixecar el dia.
Potser més que aparèixer, però, em rondina: "—Tio, porto mitja hora esperant, espabila que farem tard, va, au va, que jo no sóc funcionari com tu i no tinc tot el dia"
Aleshores, quan m'aturo al semàfor d'Ausiàs Marc, em llença una corda i em diu: som-hi.
D'aquesta manera faig el trajecte fins a Segur, i quan arribo a la platja i m'aturo contemplo allò que el mantell d'aquest estel lligat a la furgonet ha desvetllat: el dia. Però no un dia qualsevol sinó que si haig de fer cas d'allò que veig és un dia vestit de gran esplendor i de majestat
D'aquesta petita crònica que us faig em queda per explicar com ens ho fem, Venus, el cotxe i jo, per passar els túnels del Garraf sense trencar la corda. Com sigui que és una operació altament delicada, deixo per més endavant el relat. Seguim
Seguir aquest estel és una molt bona cosa, sempre em dic, una cosa com d'estar-hi agraït ja que és absolutament democràtic i gratuït i a l'abast de tothom el fet veure'l per damunt nostre (no cal pagar peatge)
Seguir l'estel replendent del matí, l'anunci de l'aurora... hummm
Doncs bé, heu de saber que a casa nostra tenim un poble que porta el seu nom: bon astre
I també heu de saber que si una cosa caracteritza un astre és que roda
I aquí és on volia anar a parar:
Davant la transcendència dels aconteixements (que cada dia Venus es llevi i ens porti l'aurora) RàdioBertran ha desplaçat un equip d'enviats especials a Roda de Barà, des d'on ens faran cada dia i en directe una crònica de l'alba
Dilluns s'hi desplacen les furgonetes amb tots els aparells tècnics necessaris per començar amb garanties suficients la magna transmissió
Seguirem informant
Potser més que aparèixer, però, em rondina: "—Tio, porto mitja hora esperant, espabila que farem tard, va, au va, que jo no sóc funcionari com tu i no tinc tot el dia"
Aleshores, quan m'aturo al semàfor d'Ausiàs Marc, em llença una corda i em diu: som-hi.
D'aquesta manera faig el trajecte fins a Segur, i quan arribo a la platja i m'aturo contemplo allò que el mantell d'aquest estel lligat a la furgonet ha desvetllat: el dia. Però no un dia qualsevol sinó que si haig de fer cas d'allò que veig és un dia vestit de gran esplendor i de majestat
D'aquesta petita crònica que us faig em queda per explicar com ens ho fem, Venus, el cotxe i jo, per passar els túnels del Garraf sense trencar la corda. Com sigui que és una operació altament delicada, deixo per més endavant el relat. Seguim
Seguir aquest estel és una molt bona cosa, sempre em dic, una cosa com d'estar-hi agraït ja que és absolutament democràtic i gratuït i a l'abast de tothom el fet veure'l per damunt nostre (no cal pagar peatge)
Seguir l'estel replendent del matí, l'anunci de l'aurora... hummm
Doncs bé, heu de saber que a casa nostra tenim un poble que porta el seu nom: bon astre
I també heu de saber que si una cosa caracteritza un astre és que roda
I aquí és on volia anar a parar:
Davant la transcendència dels aconteixements (que cada dia Venus es llevi i ens porti l'aurora) RàdioBertran ha desplaçat un equip d'enviats especials a Roda de Barà, des d'on ens faran cada dia i en directe una crònica de l'alba
Dilluns s'hi desplacen les furgonetes amb tots els aparells tècnics necessaris per començar amb garanties suficients la magna transmissió
Seguirem informant
posted by Santi Pau at 8:21 a. m.
4 Comments:
Jo, Jesús, he enviat el meu àngel perquè doni testimoni davant vostre de tot el que es refereix a les esglésies. Jo sóc el rebrot del llinatge de David, l'estel resplendent del matí
i avui aqui i en totselsjardinsdelmon el tema a tocat cel!!;)
-
Suposo que han estat dies d'inseguretat i sensació de desampar per les decisions i gestions difícils amb els vostres pares. Una sensació semblant, potser, a la que -algun dia te n'havia parlat- jo tenia en unes matinades a Cartagena on veia el mateix estel del matí quan ens feien formar, de nit encara, al pati d'aquell "cuartel" on vaig fer un mes de "mili". Li demanava poder tornar a casa, i li ho demanava perquè m'havien ensenyat de qui era imatge aquella ianua coeli, stella matutina..
I va ser per a mi porta de retorn, sí senyor. Tal com desitjo que sigui una porta de pas cap a una situació millor per a vosaltres i els vostres pares. Diria que l'heu encertada.
Ànim !
M'agrada molt el text, Santi !!!!
Publica un comentari a l'entrada
<< Home