RàdioBertran en emissió de proves (3)
A la redacció hem rebut el següent comunicat
«En Nasi m'ha parlat d'això vostre de l'experiment aquest de la ràdio que emet ones herz(cor)ianes molt subtils però diu que li sembla que no funciona perquè no té notícies —llevat d'en Pere— que us hagi agradat la cançó.
Arrontsant-se d'espatlles m'ha dit: prova-ho
Doncs bé, aquests dies, entre classe i classe (No paro! Si sabéssiu la de meravelles que es diuen per aquí!), arran de la notícia que m'ha arribat que a en Pere se li acaben les vacances al sud, li he fet un geroglífic. Si algú em sent, si us plau, que li faci arribar. És important. Són els meus desitjos envers ell en aquesta seva nova etapa. Diu així:
Sobre el poema considerat com a geroglífic
El poema com un geroglífic. Un geroglífic clar i evident de la lleugeresa. De la lleugeresa d’esperit. El geroglífic aportaria la prova que la levitació ha reeixit en l’exàmen meticulós que haurem fet de l’evolució del seus versos
En el traç d’aquest geroglífic hi trobaríem integrades una proporció gran d’informacions antigravitacionals que, engrandint-se, donarien fortalesa a la seva verticalitat, una estructura en la qual l’actitud més inversemblant, des del punt de vista de les coses jacents, esdevindria la més evident
Allò que gairebé és impossible es convertiria en el quotidià, allò que gairebé és insostenible esdevindria, fins a nova ordre, un element fiable de l’existència, allò que aparentment seria inaccessible vindria a ser l’éter omnipresent que forma el darrer pla i res no podria ser prou pesat fins al punt de no poder ser portat d’ençà que estaria ple de la convicció de voler allò que deu de voler
En la seva complexió vertical, aquest geroglífic celebraria a cada moment una festa: no tan sols per l’elevació per damunt del desordre de les coses versemblants sinó sobretot per la intensificació d’una altra mena d’ordre i de tot allò que és inversemblant
El Nasi fa molt bona cara. L'hauríeu de veure ! »
Fi del comunicat. Ràdio Bertran en emissió de proves
«En Nasi m'ha parlat d'això vostre de l'experiment aquest de la ràdio que emet ones herz(cor)ianes molt subtils però diu que li sembla que no funciona perquè no té notícies —llevat d'en Pere— que us hagi agradat la cançó.
Arrontsant-se d'espatlles m'ha dit: prova-ho
Doncs bé, aquests dies, entre classe i classe (No paro! Si sabéssiu la de meravelles que es diuen per aquí!), arran de la notícia que m'ha arribat que a en Pere se li acaben les vacances al sud, li he fet un geroglífic. Si algú em sent, si us plau, que li faci arribar. És important. Són els meus desitjos envers ell en aquesta seva nova etapa. Diu així:
Sobre el poema considerat com a geroglífic
El poema com un geroglífic. Un geroglífic clar i evident de la lleugeresa. De la lleugeresa d’esperit. El geroglífic aportaria la prova que la levitació ha reeixit en l’exàmen meticulós que haurem fet de l’evolució del seus versos
En el traç d’aquest geroglífic hi trobaríem integrades una proporció gran d’informacions antigravitacionals que, engrandint-se, donarien fortalesa a la seva verticalitat, una estructura en la qual l’actitud més inversemblant, des del punt de vista de les coses jacents, esdevindria la més evident
Allò que gairebé és impossible es convertiria en el quotidià, allò que gairebé és insostenible esdevindria, fins a nova ordre, un element fiable de l’existència, allò que aparentment seria inaccessible vindria a ser l’éter omnipresent que forma el darrer pla i res no podria ser prou pesat fins al punt de no poder ser portat d’ençà que estaria ple de la convicció de voler allò que deu de voler
En la seva complexió vertical, aquest geroglífic celebraria a cada moment una festa: no tan sols per l’elevació per damunt del desordre de les coses versemblants sinó sobretot per la intensificació d’una altra mena d’ordre i de tot allò que és inversemblant
El Nasi fa molt bona cara. L'hauríeu de veure ! »
Fi del comunicat. Ràdio Bertran en emissió de proves
posted by Santi Pau at 10:10 a. m.
5 Comments:
Merda!, es la meva forma de parlar, no em mereixo tanta dedicació!
Precisment ho deia per telefon a an Mingu, en Santi ens está decicant part de la seva millor poesía.
I no li puc dedicar les hores que mereixería.
El sublim tema del geroglific i la apreciacio de la lleuresa, no te desperdici.
Entra moltissim a fons en les acituts vitals. Per aixó acava dient que en Nasi fa molt bona cara.
Collons! i que havía de fer! això ja ho sabiem!
Llavors, el conducte, el camí -perque els poemes tenen un camí- es un altre, Es la absoluta invocacio a la verticalitat?
Clar, diu coses magnífiques,
Sobre el poema considerat com a geroglífic
El poema com un geroglífic. Un geroglífic clar i evident de la lleugeresa. De la lleugeresa d’esperit. El geroglífic aportaria la prova que la levitació ha reeixit en l’exàmen meticulós que haurem fet de l’evolució del seus versos
En el traç d’aquest geroglífic hi trobaríem integrades una proporció gran d’informacions antigravitacionals que, engrandint-se, donarien fortalesa a la seva verticalitat, una estructura en la qual l’actitud més inversemblant, des del punt de vista de les coses jacents, esdevindria la més evident
Allò que gairebé és impossible es convertiria en el quotidià, allò que gairebé és insostenible esdevindria, fins a nova ordre, un element fiable de l’existència, allò que aparentment seria inaccessible vindria a ser l’éter omnipresent que forma el darrer pla i res no podria ser prou pesat fins al punt de no poder ser portat d’ençà que estaria ple de la convicció de voler allò que deu de voler
I no sont les úniques,
Qué podría jo fer per arrivar a un sentiment o a un estat lo mes proxim de ell, potser de la seva poesía que deu ser el mes íntim?
Creure?
I si el meu sentiment poetic es que no puc creure?
En els seus poemes m´está dient que estem molt aprop, i amb unes paraules dignes de consideracio,
pero ens arribarem a tocar, es a dir, tot això será una abraçada?
Jo m´imagino que ja ho és, i per això em destroço el cap
Un dels temes verdaderament "exelsos" que te la poesia, es el que deies, que no hi ha temes, que potser tot es poesia,
tot?
Sento la taladrada, pero es que volia despedirme
Fa molt de mal escollir una part de un poema perque tot ha estat pensat per que cada paraula sigui absoloutament imprescidible m´explico?
Si mireu el poema de les horas, sabreu -mes o menys- fins a quina hora he estat pensant en vosaltres, (poema informátic)
Publica un comentari a l'entrada
<< Home