RàdioBertran en emissió de proves (2)

Seguidamente radiamos una canción que nos ha remitido un oyente anónimo, esperando sea nítida su audición:

—Ei ! —Que hi sou ? —Que m'escolteu ? —L'altra dia volia fer-vos una cançó.

Començava així: «Aquí aspiro una força més pregona»—ja em perdonareu

—«Aquí»—

(Tots volem la «beata vita» i la volem perquè l’estimem i la podem estimar en la mesura que en coneixem alguna cosa)

—«Més pregona»—

(Tots comprenem d’ella un mateix sentit—idèntic. Tots reconeixem que la desitgem. Això no fóra possible si no la tinguéssim en la memòria)

—Ja em perdonareu—

(Ens alegrem, per exemple, quan algú ens en parla)

—«Aspiro»—

(No sóc jo sol ni uns quants sinó absolutament tots, els qui volem ser feliços. No ho desitjaríem amb una voluntat tan decidida si no en tinguéssim un coneixement segur)

—«Una força»—

(I això és rar, molt rar. Precisament perquè és a l’abast de cadascú. I ens té preparades altes reivindicacions tocant a nosaltres)

«Aquí aspiro una força més pregona
Tal com estic parlo, sóc i em moc
Les coses són com penso que són
I dic que són en la guitarra blava»

Com veieu, em va costar molt ! Salutacions !