Tot
«Tot s'endolceix amb l'edat.
La vellesa estima la tranquilitat,
el repòs, el silenci
i els sons apaivagats»
Això ens ho va llegir l'àvia Josefina a l'Imma i a mi, el dia anterior a la nostra primera visita a la residència de Roda de Barà
La vellesa estima la tranquilitat,
el repòs, el silenci
i els sons apaivagats»
Això ens ho va llegir l'àvia Josefina a l'Imma i a mi, el dia anterior a la nostra primera visita a la residència de Roda de Barà
posted by Santi Pau at 7:57 a. m.
3 Comments:
OJALÀ NOSALTRES SAPIGUEM "ENDOLCIR" LA NOSTRA VELLESA AIXÍ!
M'he emocionat amb aquest text i amb aquest context. Les llàgrimes em surten fàcil darrerament quan l'ocasió és propícia. I ho és poques vegades.
Gràcies.
-
Potser aquest text el va treure d'un llibre molt maco sobre la vellesa -no recordo l'autor- que també li havia regalat la vostra mare, Imma i Santi, a la mare. Miraré si el trobo per casa.
Sento la mateixa emoció de la Maite al imaginar la tieta deixant casa seva
Més en plan de broma, és ben veritat allò del silenci i els sons apaivagats. Quan anàvem a veure la mare a la Residència amb els petits, alguna vegada havíem de sortir al pati de pressa i corrents per amagar-nos de les mirades assassines d'alguna velleta poc endolcida que no podia suportar el xivarri que fèiem..
A casa vem quedar molt agraits de tot el que vem rebre de les persones de la residència. Fan una feina admirable. La paraula 'feina' queda curta: feina en fan molta, però sobretot son persones, amb un nom, i sovint amb un sou escàs, que atenen altres persones per a les que el seu afecte i les seves atencions son or del més fi.
La mare de la Isabel ja fa temps que s'ha acostumat a la vida d'allà i s'hi troba bé. Ben atesa i contenta. Els dissabtes la anem a veure i els diumenges la portem a casa amb la cadira de rodes (tenim unes rampes per pujar-la a la furgoneta que ens han anat molt bé) i passem unes hores junts
Publica un comentari a l'entrada
<< Home