Crònica de l'alba (1)
Com sigui que els ajuts de la Generalitat enguany no han arribat a causa del baix índex d'audiència de RàdioBertran, em temo que la crònica serà més aviat de sabata-espardenya
Mentre esperava el moment de la transmissió vaig pensar a anar a visitar els pares que ocasionalment residien a Roda de Barà
Com sempre, el pare, olleres fosques i boina. "Les olleres fosques són perquè no es vegi el meu mal de cap" "La boina? És que sant Vicenç de Paül també en portava"
"El mal de cap encara et ve dels "parxes" que et posen a la pell?" li vaig preguntar. "Sí" em va respondre i va aprofitar per demanar-me un Gelocatil
"El mal de cap fa que tinguis la cara d'un que està enfadat" li vaig dir, i aquí ve allà on volia anar a parar: va riure ! Feia tants anys que no el veia riure que no m'ho podia creure
El seu riure va ser tant net i tan gran que em va semblar que ell sol (el somriure) alçava una bastida que arribava fins al cel i que ell sol (el somriure aquell) era qui pintava la bòveda dels cels amb tots els colors del matí
Vaig pensar que això era un bon presagi per a la meva primera retransmissió i em vaig dirigir al meu lloc de guaita i des d'allà vaig començar
Els parla RàdioBertran retransmetent un fet insòlit i d'alta transcendència per a tothom: la sortida del sol que ho és per a tothom i que no exclou ningú
(...)
Demanem als nostres oïdors disculpes per la pèrdua del senyal a causa de problemes tècnics
Mentre esperava el moment de la transmissió vaig pensar a anar a visitar els pares que ocasionalment residien a Roda de Barà
Com sempre, el pare, olleres fosques i boina. "Les olleres fosques són perquè no es vegi el meu mal de cap" "La boina? És que sant Vicenç de Paül també en portava"
"El mal de cap encara et ve dels "parxes" que et posen a la pell?" li vaig preguntar. "Sí" em va respondre i va aprofitar per demanar-me un Gelocatil
"El mal de cap fa que tinguis la cara d'un que està enfadat" li vaig dir, i aquí ve allà on volia anar a parar: va riure ! Feia tants anys que no el veia riure que no m'ho podia creure
El seu riure va ser tant net i tan gran que em va semblar que ell sol (el somriure) alçava una bastida que arribava fins al cel i que ell sol (el somriure aquell) era qui pintava la bòveda dels cels amb tots els colors del matí
Vaig pensar que això era un bon presagi per a la meva primera retransmissió i em vaig dirigir al meu lloc de guaita i des d'allà vaig començar
Els parla RàdioBertran retransmetent un fet insòlit i d'alta transcendència per a tothom: la sortida del sol que ho és per a tothom i que no exclou ningú
(...)
Demanem als nostres oïdors disculpes per la pèrdua del senyal a causa de problemes tècnics
posted by Santi Pau at 8:02 a. m.
6 Comments:
Molt bones notícies aquestes.....serà que tots els mals són aparences,només, i no intencions ???. No sé si m'heu entès però jo sí. I n'hi ha prou a vegades.Tirarem coets que arribin fins al cel !!!
Parlant de cel: hauries d'haver vist el blau dels seus ulls mentre reia !
Conec aquests ulls blaus. Gràcies pel comentari. Ara, encara veig més viva la imatge i la situació (tu i ell i el "gelocatil"). I la gaudeixo molt igual que tu. Entenc perfectament tots els sentiments de tendresa darrera la imatge.Ho entenc tant perquè jo també he viscut situacions com aquesta, de tanta profunditat emocional i simbòlica....Et comprenc molt...i sé que molts temps hi poden haver barrejats...(abans, ara i demà). Es una imatge per l'ahir, l'avui i el demà...és per recordar...... per sempre recordar....per recordar per sempre....
-
Jo tampoc el vull deixar passar, Maite, el comentari..
Perquè aquest somriure que "alçava una bastida que arribava fins al cel", tan ben dit, és una d'aquelles veritats universals que portem dins. Pel minúscul al grandiós.
Em recorda una escena del principi del llibre aquell, "la Comèdia Humana" de Saroyan, que tu, Santi, ens havies fet conèixer:
el nen petit, l'Ulisses, veia passar un tren i saludava el viatger de la plataforma de l'últim vagó i ell, el viatger, un home negre, li cridava content mentre s'allunyava: "torno a casa, nen, torno a casa !!" (camí de casa :)) I tot era deliciós i tranquil
Fa poc, a un mossèn que en sap molt (en Joan Torra), li va tocar de parlar-nos dels sagraments, i ho va fer demanant-nos, abans de tot, que miréssim d'oblidar si eren set o quinze, els sagraments.. i també que deixéssim de banda la distinció entre sagrat (o sagrament) i profà. Deia que això ho haviem de fer per obrir el pas a una idea que considerava bàsica per entendre els sagraments: la de que Déu, al fer-se en Jesús un de nosaltres, havia acostat tot el que era sagrat al que és profà i tot el que era profà al que és sagrat. Ho havia acostat fins al punt de convertir en sagrat el que era profà i profà (al nostre abast) el que era sagrat..
"una bastida fins al cel"
La rosa als llavis
Paraules com flors. Com si diguéssim: el despertar d’una mirada més ampla.
Quan anomenem a la paraula la flor de la boca o la seva florida és quan sentim la ressonància del llenguatge sorgir en la seva substància terrenal. ¿Des d’on? La sonoritat ressona a partir del ressò del clam congregador que, obert a allò Obert, és qui fa que aparegui món en les coses.
Gràcies per les vostres paraules com flors
(Fragments de la "Crònica dels meus viatges a Roda")
(...)
Al cap d'una estona que el pare seguía molt atent la missa (quasi que no el deixavem) va arribar l'hora de "donar-nos la pau", es va aixecar...
(en aquets instants em va semblar Jesús passejant sobre les aigües del mar)
...i em va donar una abraçada, emocionat, dient-me "maaca, et dóno la pau", tot seguit li va tocar al Jordi, i per últim, la mare
El pare estava (és) místic i la mare... guerrera, tot dient-nos que era la més jove de la resi
Vem anar a comprar, feia calor, va sortir del cotxe, comentaris sobre Segur, positius...
Crec que començo a pensar de debo, que hem trovat el lloc, duri el que duri, i per descomptat seguint al dia al dia...
El pare, no sé... diria que s'está despedint...
Amb immensa felicitat penso que per primer cop en potser 30 anys o més, no han estat moments forçats ni tensos...
...el temps ha fluid
Publica un comentari a l'entrada
<< Home