Em sembla que algú alguna vegada va escriure això
així, gràcies a la constància i al consol que ens donen les Escriptures, mantenim l'esperança
i més avall també això altre
en virtut de l'amor que ell els té
i he pensat que seria magífic començar el dia amb paraules com aquestes
ah si jo pogués començar el dia així
seria com un que desvetllaria l'aurora
i més avall també això altre
en virtut de l'amor que ell els té
i he pensat que seria magífic començar el dia amb paraules com aquestes
ah si jo pogués començar el dia així
seria com un que desvetllaria l'aurora
posted by Santi Pau at 7:17 a. m.
4 Comments:
Constància
Consol
Esperança
I qui dubte que un dia ho tornaràs a saborejar ???
Mai dubtis que després d'un dia sense constància, el següent, s'impregnarà.
Mai dubtis que un dia sense consol és un temps etern.
Mai dubtis que un dia sense esperança és el preludi de molta esperança futura.
"Nois i noies,
poetes i pintors,
canteu, pinteu el mon meravellós.
Ja us vagarà de veure'n les tristors.."
És de Pere Quart. Ens ho ensenyava ahir la Isabel al suplement de corals Xiribiku del Cavall Fort. Li havien posat musica i tot
les escriptures ens ho donen, tot això
la majúscula d'escriptures : com si tot allò que hagi estat escrit i ara també s'escrigui amb actitud d'«escriptor» en el sentit d'un que s'adscriu —inscriu, circumscriu, descriu, subscriu, transcriu— al corrent de vida ( corrent de constància, de consol, d'esperança ) que són les escriptures, a això es deu potser el fet pel qual escriptures, aquí, aparegui amb majúscula
escriptura de sant Pau : cartes. Aquells a qui anaven adreçades les cartes, allò que els havia de dir « urgentment », actitud d’un que només escriu cartes a un amic, cartes que parlen de coses íntimes, molt
Res d'editorials, res de publicacions oficials
Una carta. Els haig de dir una cosa a aquells. Uns que esperen que els sigui dit. Ep, sóc el carter. Una cosa tan intrascentent com aquesta
Només això
Això en la base, al principi
Després tot ho hem embolicat i hem parlat de l’escriptura de sant Pau i ens hem convertit en exegetes de sant Pau i d’aquesta manera ens hem oblidat del primer : d’escriure nosaltres també als nostres amics
tens raó maite : constància, consol, esperança... huumm... grans paraules ! mai no ho dubtis !
oi que n'hi ha un que ha dit que
de les tristors en farem fum ?
un que denunciava l'aberració que implica voler posar un pronom possessiu ( meva, vostra ) davant la meravella que és la paraula casa, sola
Publica un comentari a l'entrada
<< Home