Ahir, a la barra del bar
Ahir, a la barra del bar, hi havia algú amb un got de cervesa a la mà, que no parava de repetir: « Sí, dona meva, sí »
Jo que m’hi apropo i li pregunto : « I doncs, ¿ què passa amb vostra bona dona ? »
Ell. « És que parla i parla i no para de parlar »
Jo. « I bé : ¿ què parla ? »
I ell: « Mai no ho diu ! »
Jo que m’hi apropo i li pregunto : « I doncs, ¿ què passa amb vostra bona dona ? »
Ell. « És que parla i parla i no para de parlar »
Jo. « I bé : ¿ què parla ? »
I ell: « Mai no ho diu ! »
posted by Santi Pau at 9:45 a. m.
2 Comments:
-
i jo ahir vaig sentir un home que li deia a un altre:
« —No le he oído decir ni un “gracias”, ni un “perdona”, ni un “tenia razón”»
Ja no vaig sentir res més, però vaig córrer a treure l’agenda per apuntar-ho..
I doncs què parla la parla ? « No ho sé. Mai no ho diu ». Ho manté en secret. És un tresor. No se’n pot dit res. El descobririen. El profanarien. A la vista de l’enorme valor que té, els de sempre se’l farien seu, hi nego-ciarien, crearien càtedres, només ho sabrien uns quants elegits.
És una sort, doncs, que la parla amagui allò que diu, en el misteri de les coses no dites, primigènies, originals, reservades només per a una mirada devota, recollida, meditativa, agraïda, reverent, despresa i silenciosa
Imaginem ara, que la parla digués, quan diu per exemple alegria, les cent seixanta una maneres en que a la Bíblia l'alè la pronuncia
No ho soportaríem
Publica un comentari a l'entrada
<< Home