dimarts, de novembre 28, 2006

Què signifiquen

Què signifiquen les dues branques d’olivera d’or que hi ha als costats d’aquella paraula que deixa rajar oli daurat ?

Llavors vaig anar a asseure’m a la seva presència i li vaig dir :

— Qui sóc jo, paraula, i què és el meu rodal, perquè m’hagis conduït fins aquí ?

— Sóc molt a prop teu, em tens als llavis, em tens al cor, sóc la paraula que creus, la que proclames. Mira, sóc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi

A la sala de la casa on s’havien reunit hi havia moltes llànties

3 Comments:

Anonymous Anònim said...

Si les llànties no eren de paraules, sort que en allà hi havia llànties per fer de la paraula més que paraules, promeses d'or i argent incumplides ..............en cada xamfrà m'agradaria trobar algú que tot tallant l'arbre, diu amb la seva paraula : estic tallant l'arbre, i tu i jo en farem d'això una cullera per a menjar el nostre menjar.I oh, veritat, era veritat !!! la cullera és va fer i van compartir moltes sopes plenes de pobresa....

hi ha moraleja....

9:49 a. m.  
Blogger Santi Pau said...

Mentre no ens arriba aquesta "moraleja" promesa, m'agrada molt aquest comentari perquè situa les coses ex-ac-ta-ment al seu lloc segons allò que diuen que algú va dir: Al principi existia el qui és la paraula.

Aquí podríem dir: Al principi existia la paraula cullera i, com molt bé dius, només després, i no de cap altre manera, la cullera sigué

Fantàstic. Estic segur que el Pitu t'ha sentit !

10:05 a. m.  
Blogger Mingu Manubens Bertran said...

Encara que no creguis en la paraula, la fas servir prou bé, Maite !

Em sembla que eren així unes paraules (paraules !) del Santi:

"la paraula mata, si et quedes amb les paraules, mors"

I un altre Pau, també mestre de la paraula, deia (amb paraules):

"Tota la teva exhortació ha de conduir a l'amor (la cullera?) que neix d'un cor net, d'una consciència recta i d'una fe sincera. Alguns han abandonat aquests principis i s'han desviat cap a xerrameques sense sentit"

Si et quedes amb les paraules, o amb la política, o amb els diners, o amb les TIC, o.., t'hi pots morir ! Però ens hem adonat que hi ha paraules, polítiques, diners i tecnologies de la informació i la comunicació, que donen vida..

De la mateixa manera, alguns, que devem ser més espavilats que els altres (quins il·luminats !), ens ha semblat adonar-nos que hi ha PARAULES VIVES, i ens posem pesats però pesats anant a buscar-les a www.biblija.net per "re-citar-les" a tothora..

10:11 a. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home