dormir al taulell
Avui, després de dinar, m'he quedat adormit sobre la taula. Quan m'estava adormint em recordava -no se si ho somiava- dels dependents que dormien sobre el taulell de les botigues als llibres de Folch i Torres.
Al cap d'una mica m'ha vingut a buscar la Isabel per anar a la nostra, de botiga. Mentre recollia el jersei i la motxilla li he demanat al Miquel si ho sabia ell, que antigament els dependents dormien als taulells de les botigues.. M'ha dit que no, i jo li he explicat, si fa no fa, el que diu aquest article que he trobat al Google quan hi he entrat el criteri "dormien al taulell":
«Rosa Ferrer
Sastrería y confecciones El Transwaal SL
C/ Hospital, 67. Tf. 301 91 18
L’any 86, quan ens vam quedar la botiga la vam canviar una mica, li vam donar un aire més alegre, perquè era molt fosca. Llavors estaven tapades les bigues, les vam destapar, perquè es maco que es vegi. Totes les coses antigues hi eren, els taulells també són de l’any 1888, perquè abans els dependents dormien sobre el taulell, hi posaven una altra fusta i posaven els matalassos de palla. Dormien aquí i menjaven aquí. A dalt hi vivien els avis i els cridaven per dinar. Es despatxava tot dissabte i diumenge al matí. Només tenien festa diumenge a la tarda. Era clienta de molts anys, i hi havia una amistat. Va dir que ja es volia retirar i li vaig dir que quan es retirés me la quedava jo. I així va anar.
Abans es feien més vestits a mida, perquè no hi havia confecció. Era més sastreria, i ara és més laboral, principalment per a cuiners, cambrers, i altres classes de treball, com fusters o lampistes. Cada color té la seva cosa; el jardiner va verd, el fuster va beige, els mecànics van blaus, encara que n’hi hagi que van blancs, els pintors van blancs. Tots tenen el seu color.
Els nens, com que ja treballaven als nou anys, tenien la roba, i ara aquesta bata la fem una mica semblant per a pintors de quadres.
O sigui, el carreter ho portava en negre. Els que treballaven als restaurants, que eren els que portaven el vi, ho portaven en blau. Al mercat ho porten ratllat, els carnissers, principalment, els bacallaners porten un davantal ratllat negre i verd, això és el què els identifica. Aquesta és la que porten per obrir la taula, i n’hi ha molts que ho porten per fer la feina.
Tres i quatre criats, eh? I a més a més el xofer, això encara existeix. L'únic que els xofers ara ja no se'ls veu perquè ja no porten gorra. Per allà el 86 encara en portaven alguna però es veu que devien agafar por, o el que sigui, i tots van sense gorra. En veuràs ben pocs amb gorra, com a mínim aquí a Barcelona.
Aquesta jaqueta la porten a casa particular per servir la taula. S’utilitza molt el poliester, també el tergal-llana, perquè als cambrers el que els va bé és poder rentar i posar. Amb la llana has de tenir més cuidado. El que més fem són cuiners.
Per exemple, venir la senyora amb un criat, a encarregar la roba. Cal escorçar-li el pantaló, s’ha de fer això, allò..., bueno, al cap de dos dies em torna a venir el criat, amb una altra senyora, i dic: "Ay! ¿Que tienes un hermano gemelo?" Diu: "Nooo, que soy el mismo". O sigui jo encara tenia aquí la roba de l’altra senyora, i va venir amb una altra. Vaig fer servir la mateixa, vaig trucar aquella senyora i dic: "Miri, la roba, passa això". Diu: "Ai! Gràcies". Encara no sabia que se n'havia anat a un altre lloc.»
--------
Com que m’ha semblat que tenia tot el regust que volia fer-li assaborir al Miquel, he cregut que valia la pena deixar-ho aquí, també..
Al cap d'una mica m'ha vingut a buscar la Isabel per anar a la nostra, de botiga. Mentre recollia el jersei i la motxilla li he demanat al Miquel si ho sabia ell, que antigament els dependents dormien als taulells de les botigues.. M'ha dit que no, i jo li he explicat, si fa no fa, el que diu aquest article que he trobat al Google quan hi he entrat el criteri "dormien al taulell":
«Rosa Ferrer
Sastrería y confecciones El Transwaal SL
C/ Hospital, 67. Tf. 301 91 18
L’any 86, quan ens vam quedar la botiga la vam canviar una mica, li vam donar un aire més alegre, perquè era molt fosca. Llavors estaven tapades les bigues, les vam destapar, perquè es maco que es vegi. Totes les coses antigues hi eren, els taulells també són de l’any 1888, perquè abans els dependents dormien sobre el taulell, hi posaven una altra fusta i posaven els matalassos de palla. Dormien aquí i menjaven aquí. A dalt hi vivien els avis i els cridaven per dinar. Es despatxava tot dissabte i diumenge al matí. Només tenien festa diumenge a la tarda. Era clienta de molts anys, i hi havia una amistat. Va dir que ja es volia retirar i li vaig dir que quan es retirés me la quedava jo. I així va anar.
Abans es feien més vestits a mida, perquè no hi havia confecció. Era més sastreria, i ara és més laboral, principalment per a cuiners, cambrers, i altres classes de treball, com fusters o lampistes. Cada color té la seva cosa; el jardiner va verd, el fuster va beige, els mecànics van blaus, encara que n’hi hagi que van blancs, els pintors van blancs. Tots tenen el seu color.
Els nens, com que ja treballaven als nou anys, tenien la roba, i ara aquesta bata la fem una mica semblant per a pintors de quadres.
O sigui, el carreter ho portava en negre. Els que treballaven als restaurants, que eren els que portaven el vi, ho portaven en blau. Al mercat ho porten ratllat, els carnissers, principalment, els bacallaners porten un davantal ratllat negre i verd, això és el què els identifica. Aquesta és la que porten per obrir la taula, i n’hi ha molts que ho porten per fer la feina.
Tres i quatre criats, eh? I a més a més el xofer, això encara existeix. L'únic que els xofers ara ja no se'ls veu perquè ja no porten gorra. Per allà el 86 encara en portaven alguna però es veu que devien agafar por, o el que sigui, i tots van sense gorra. En veuràs ben pocs amb gorra, com a mínim aquí a Barcelona.
Aquesta jaqueta la porten a casa particular per servir la taula. S’utilitza molt el poliester, també el tergal-llana, perquè als cambrers el que els va bé és poder rentar i posar. Amb la llana has de tenir més cuidado. El que més fem són cuiners.
Per exemple, venir la senyora amb un criat, a encarregar la roba. Cal escorçar-li el pantaló, s’ha de fer això, allò..., bueno, al cap de dos dies em torna a venir el criat, amb una altra senyora, i dic: "Ay! ¿Que tienes un hermano gemelo?" Diu: "Nooo, que soy el mismo". O sigui jo encara tenia aquí la roba de l’altra senyora, i va venir amb una altra. Vaig fer servir la mateixa, vaig trucar aquella senyora i dic: "Miri, la roba, passa això". Diu: "Ai! Gràcies". Encara no sabia que se n'havia anat a un altre lloc.»
--------
Com que m’ha semblat que tenia tot el regust que volia fer-li assaborir al Miquel, he cregut que valia la pena deixar-ho aquí, també..
posted by Mingu Manubens Bertran at 5:20 p. m.
2 Comments:
Una coincidencia. La botiga del carrer Hospital (vivía a Robadors, jus al costat) que comentas es on jo anava a comprar la roba de feina per servir als restaurants i a la funeraria. Camisa blanca i pantalo negre als rest. I jersey blanc, pantalo blanc i bata blanca a la fune. I a preus socials. Es bonic el que comenta dels teixits per els cambrers, es cert, tenim una camisa o dues, i, a la nit la rentem al lavabo i ha d´estar seca i “planxada” per al dia seguent o el segon torn, per aixo lácrilic o el “tergal” (que portavem de contrabando d´Andorra). Et diré més, moltes vegades els pantalons de treballador d´hostelería son sense butxaques per que no hi cápiguen diners d´”estranjis”. I ells ho saben i els fan Aixi.
Crec que tinc fotos de la botiga.
Jo no he dormit al taulell, pero si a sota la barra del pot petit, i a la cadira del vestuari de la fune (feiem de cinc del mati a nou de la nit).
hola amb dic josep lluis, hi fa justament 19 anys que vaig deixar el transwaal com a treballador, en aquell temps tenia uns 25 anys i o recordo com si fos ara.
Quina epoca, jo ja avia treballat amb la Sra. Susana Gatius des de l'any 1986, i despres amb la Sra. Rosa Ferrer, i cal dir (molt bones "jefas", pero vaig deixar la botiga per un altre treball a l'any 1990.
Ay! quntes cosses bones encara recordo les exclamacions de la meva jefa (Sra. Rosa) "conills".
Jo mai he dormit al taulell, pero quan jo vaig començar hi era el "Sr. Pedro", que era una caiman de la sastreria i aquest si que hi havia dormit mes d`una nit a sobre del taulell.
Josep LLuis Roca (jllroca@gmail.com)
Publica un comentari a l'entrada
<< Home